CRÒNIQUES CURSES i ESDEVENIMENTS, D-N Neus Arimany, INFORMACIÓ GENERAL

UTMB: LA REINA MUNDIAL DE LES CURSES ULTRA PER MUNTANYA

La reina mundial de les curses ultra per muntanya, Ultra Trail del Mont Blanc –UTMB– segueix sent la més sol·licitada pels corredors i aficionats al trail running. Les seves dades ho confirmen:  Més 10.000 sol · licituds rebudes entre ella i la seva germana menor, la Courmayeur Champex-Chamonix (CCC), de les quals 6.000 anaven per la primera. Ningú hagués pensat en aquesta recuperació després de les més que “polèmiques” edicions de 2010 i 2012 on, producte de l’adversa meteorologia, l’organització se les va veure i va canviar el mític traçat a última hora, una maniobra que no va agradar a molts corredors.

sortida

Això sí, tan sols van poder ser 2300 els privilegiats que aquest passat divendres es situaven a la  línia de sortida, a les 17:30 hores a Chamonix, per enfrontar l’imponent Tour del Mont Blanc, amb els seus 168km i 9600 metres de desnivell positiu. Entre tots ells, més o menys la meitat van ser debutants, de més de 67 nacionalitats representades, sent Espanya el segon país amb més corredors, 283. Només França els superava amb els seus gairebé 1000 participants.

logo

La dotzena edició de l’Ultra Trail del Mont Blanc va tornar a mobilitzar inquietud, motivació, suor i moltes sabatilles gastades per preparar aquesta o alguna de les seves curses germanes que composaven aquest gran meeting de les curses per muntanya: CCC, TDS, PTL o OCC, aquesta última debutava aquest any com a opció més ‘light’ amb 53km i 3.300+.

5_proves

Ja han passat uns anys des de que els corredors Dawa Sherpa i Kristin Moehl eren els més ràpids en donar aquesta ‘volta al gran colós”. El francès Vicent Delebarre, va ser el millor l’any 2003.

Al 2005, el suís Christophe Jaquerod feia una cursa de menys a més i adelantava pel camí a Delabarre, evitant el doblet d’aquest. L’italià Marco Olmo, era tercer aquest any i mostrava la seva saviesa corredora. Aquest gran corredor va guanyar els següents dos anys, 2006 i 2007.  Va ser impressionant veure com amb gairebé 60 anys aquest veterà atleta plantejava les seves carreres amb un exemplar ritme sostenible, clavava parcials molt similars en tot el recorregut i finalment imposava el seu ritme per arribar al primer a Chamonix.

Però al 2008, la UTMB va patir un canvi generacional pel que fa al seu vencedor. Amb només 20 anys, el català Kilian Jornet es feia amb la victòria, cosa que repetiria en 2009 i 2011.

L’edició de 2010 va ser “rara”. La climatologia i les limitacions de l’organització van fer que se suspengués la cursa després de poques hores del seu inici. Finalment el mateix traçat de la CCC va servir de “succedani” perquè el britànic Jez Bragg es proclamés vencedor. L’espanyola Nerea Martínez es feia amb la segona plaça.

Els 3 mosqueters del trail running espanyol, Kilian Jornet, Iker Karrera i Miguel Heras van ser els protagonistes del 2011. Aquests van dominar la cursa al costat del francès Seb Chaigneau. Finalment, Heras es retiraria ben entrada la prova i per lesió. Karrera i Jornet es jugaven la victòria que seria la tercera i última de les aconseguides pel millor corredor del planeta. De nou Nerea Martínez pujava al segon esglaó del podi, després de “la Reina” Lizzy Hawker.
Fa dos anys Francoise d’Haene va ser el que va guanyar la partida en un recorregut alternatiu que no tenia res a veure amb l’original. Emma Roca, abanderada de Buff era tercera en el seu debut a la prova.

L’any passat els espanyols van tornar a ser la referència i van realitzar un gran paper. La catalana Núria Picas va quedar subcampiona en el seu debut. Picas era debutant, ho va passar bastant malament durant la nit però va saber recuperar-se i lluitar fins al final. Llàstima que es trobés amb una intractable Rory Bosio. L’americana no només va guanyar, sinó que a més de fulminar el rècord de la prova va arribar a Chamonix com 7a de la general, sense paraules.

Emma Roca tornava a ser tercera, demostrat ser un atleta d’allò més regular. Entre els nois, va passar una cosa semblant. Miguel Heras va estar apunt de guanyar però problemes amb l’alimentació van portar a cedir davant el jove francès Xavier Thevenard uns 20 preciosos minuts que després van ser irrecuperables, arribant segon. El basc Javi Domínguez ens donava una altra alegria tancant el podi i portant-se la tercera plaça. Al final un gran bagatge: Quatre espanyols entre els sis llocs d’honor masculí i femení.

Perfil[1]

PER AQUESTA EDICIÓ s’esperava de nou un gran rendiment dels nostres. I la pregunta que es feia tothom era si seria possible baixar de les 20 hores a recórrer la  UTMB.

El francès François d’Haene va fer història a la UTMB’14 establint un nou rècord  de la prova completant els 168 quilòmetres i 9.600 metres de desnivell positiu amb un temps de 20 hores, 11 minuts i 44 segons.

françoise_dahene

Per darrera Tòfol Castanyer i Iker Karrera van entrar junts amb un temps de 20 hores, 55 minuts i 46 minuts. “Ens va tocar gaudir, ens va tocat patir. Hi havia trams que un anava millor que l’altre però finalment vam decidir acabar plegats”, va explicar el basc a l’arribada. “No tenia sentit fer un esprint després de més de 160 quilòmetres”, va assenyalar el mallorquí. Increïble podi SALOMON TEAM, increïbles temps i gran companyerisme.. El quart en  discòrdia del grupet inicial de líders, l’espanyol Luis Alberto Hernando, va haver d’abandonar per problemes estomacals superat el quilòmetre 100.

En la línia de sortida de les fèmines, tots els focus apuntaven a Bosio i Picas, i les dues protagonistes no van defraudar. Des del tret de sortida es va veure que seria un mà a mà en què durant molts quilòmetres es va colar la francesa Nathalie Mauclier, disposada a demostrar que podia rebentar la carrera amb el seu estil poc ortodox i gairebé ofegat.

La nit, com és habitual, va servir per separar distàncies, va ser en aquest moment en què Rory Bosio avantatjava a Núria Picas. Com si portés un pla mil·limetrat, no va variar gens ni mica la seva estratègia i al km 122, aquest avantatge ja era de 30 minuts, Bosio va seguir en solitari fins a la meta, completant el traçat de 165 quilòmetres i 9.600 metres de desnivell positiu en un temps de 23h23 ‘, el que significa la seva segona victòria consecutiva al UTMB, el que la col.loca immediatament com una de les rorymillors corredores de muntanya de la dècada.
Mentre Núria Picas repetia també el seu lloc de 2013, acabant segona (24:54:29), aconseguint un altre magnífic resultat en la seva segona participació a la cursa del Mont Blanc i, alhora, fent un pas de gegant de cara a la victòria final de l’Ultra Trail World Tour.

“Durant els primers 80 quilòmetres m’he trobat realment molt bé, el fred i la pluja m’agraden i em sento còmoda. En tota aquesta part del recorregut m’ho he passat molt bé, gaudint de l’ambient. La Rory m’ha atacat en una pujada després d’haver estat en un estira i arronsa durant una bona estona. Quan he vist que se m’escapava he decidit fer la meva carrera. Tot i això, ha arribat un moment en què he començat a sentir deshidratada i durant una bona estona m’ha costat molt avançar “comentava Núria després de la carrera.

picas

En tercera posició va arribar Nathalie Mauclair (25:47:35), la primera líder de la prova mentre que la brasilera establerta a Catalunya Fernanda Maciel va acabar quarta (26:05:47).

medalles

Per a més informació sobre resultats dels corredors : http://www.ultratrailmb.com

Autora del text:

Neus ArimanyNeus Arimany Criballés

Dietista-Nutricionista Especialitzada en Esport (www.fisiocorporal.comwww.psigma.cat ). Integrant i fundadora d’ADNEEC.

Write a Reply or Comment

Your email address will not be published.